jueves, 5 de junio de 2014

PRÀCTICA BRAÇ HIDRÀULIC

Materials:
Els materials que hem utilitzat per dur a terme aquesta pràctica són aquells components que venien inclosos a la bossa que ens va facilitar Opitec, la companyia on hem comprat aquesta pràctica. Els principals materials són:
A la bossa venia totes les peces de fusta necessàries per fer el braç hidràulic, amb les seves plantilles per marcar i tallar la fusta. La fusta es fusta de pi aglomerada i contraxapada.
La pràctica també inclou tots els cargols i les rosques, de diferents mesures, que s’utilitzaran al llarg del muntatge.
Les xeringuilles utilitzades són de dues mesures grans i petites. Són de plàstic dur.  
Les eines són les pròpies, a escollir, però la empresa et recomana aquestes:
Per serrar: serra de marqueteria, preferiblement elèctrica per les peces rodones, i manual per les demes.
Per llimar: amb dues llimes primer una gruixuda i després una prima per perfeccionar. 
Per polir: paper d’escata per a les formes personalitzada.
Per perforar: trepant elèctric vertical o amb suport, amb les broques per fusta amb les mesures adequades. 
Per subjectar: sergents petits sense marcar la fusta. 

Muntatge:
El muntatge es divideix en vuit parts:
Tallament i llimatge de totes les peces amb les plantilles. Aquesta és la primera part del projecte on es tallen totes les peces i es llimen. Es guarden, sense perdre-les, per un posterior muntatge.
Fabricació de la base. En aquesta part del projecte es prepara la base tallant-la, amb la serra elèctrica, ja que és una peça rodona, i llimant-la per que quedi el més uniforme possible. També s’enganxen quatre potes de fusta, ja que hi ha cargols que sobresurten de la base i estaria coixa.
Fabricació del porta suport vertical y del dispositiu de gir. Aquesta és una continuació de l’anterior, ja que es continua preparant la base i el sistema de gir del braç hidràulic.
Fabricació i muntatge del suport vertical. En aquesta part es comença a muntar el braç cap a dalt. Es la primera peça vertical i on es sustenta les demes peces. 
Fabricació i muntatge del primer braç. Aquesta és una continuïtat de l’anterior, ja que es segueix muntant el braç. És una peça més prima que l’anterior.
Fabricació i muntatge del segon braç. Continuem muntant els braços del braç hidràulic. És l’últim braç i per tant el més primet de tots. Aquesta peça encara té continuació.
Fabricació i muntatge de la pala carregadora. Aquesta és l’última part del muntatge del braç. És la part amb la que ,en teoria, pot agafar objectes.
Posada en marxa del sistema hidràulic. És l’últim pas del projecte. S’instal·la totes les xeringues al braç i s’omplen d’aigua, és el sistema que fa que és produeixi el moviment en el braç.

Funcionament:  
El funcionament del braç hidràulic es basa en un sistema simple de xeringues connectades de dos en dos, per on passa aigua. Una altra substància que es podria haver utilitzat, professionalment, seria un sistema d’aire comprimit, ja que nosaltres no ho podem fer amb aire. A causa que no tenim un compressor capaç de comprimir l’aire i injectar-lo al sistema, ja que el aire, té la capacitat de comprimir-se.

Conclusió:
Aquesta pràctica ha estat, en la meva opinió, la millor pràctica que he fet aquest curs, ja que ha estat la més completa. Hem tingut alguns problemes en quant a robatoris de peces que estaven perfectes i les hem tingut que repetir. Ens hem distribuït més o menys bé el treball, uns muntaven el projecte i els altres la instal·lació hidràulica. N’hi ha algunes coses, que després de fet, et dones compte que es podien haver millorat. Però en general estic content del treball del meu grup. Per si també ho voleu fer us deixo el link de la pàgina dels passos a seguir: Opitec. Es molt fàcil, sencill i divertit. Aquí deixo un video del funcionament del meu braç hidràulic.  










domingo, 25 de mayo de 2014

ACTIVITAT INDIVIDUAL UNITAT 8

Llistat dels 15 invents que crec més importants 
Cotxe:  Vehicle per al transport de persones, que consisteix en una caixa amb seients sostinguda per dues o quatre rodes i tirada per un motor.





Avió: Aeronau amb propulsió pròpia que se sosté en l’aire per l’efecte combinat del pla de sustentació, de la velocitat i de les ales, que es mantenen fixes durant el vol.





Llit: Moble disposat per a jeure-hi i dormir-hi constituït per un suport de metall o de fusta on es posen un o més matalassos, màrfegues, etc., i s’afegeixen generalment coixins per al cap i diferents abrigalls.







Mòbil: És un dispositiu electrònic que serveix per parlar amb algú a distància sense necessitat de cables.



Internet: És un conjunt de xarxes de comunicació interconectades que funciona com a una xarxa única, d’arribada mundial.




Electricitat: L’electricitat és una forma d’energia que es manifesta pel moviment dels electrons de la capa externa dels àtoms que hi ha a la superfície d’un material conductor.




Bombeta: Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l’interior de la qual s’ha fet el buit i hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.


Calculadora: Aparell o dispositiu que permet realitzar determinades operacions aritmètiques, trigonomètriques, càlculs o altres operacions específiques.



Ordinador: Màquina electrònica digital que permet el processament automàtic, l’obtenció, l’emmagatzematge, la transformació i la comunicació de la informació mitjançant programes preestablerts.


Microones: És un forn elèctric, que transforma l'energia elèctrica en ones d'alta freqüència: les microones. Aquestes ones penetren fins a 2,5 cm i provoquen la vibració de les molècules d'aigua, produint calor, la part no aquosa del contingut s'escalfa per contacte.




Ràdio: És la transmissió de senyals mitjançant la modulació d’ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.


Televisió: És un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.






Rellotge: És un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.




Dutxa: El bany en què l'aigua cau sobre la persona, estant aquest dret i sense produir acumulació d'aigua, ja que l’aigua utilitzada es dirigeix directament al desguàs.






Bolígraf: És un instrument d'escriptura caracteritzat per la seva punta de càrrega, va dosificant la tinta a mesura que la necessita.





lunes, 19 de mayo de 2014

LECTURA HISTÒRIA DE LA TECNOLOGIA

L’origen de l’home
La prehistòria és l'etapa de la historia que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits (cap al 3.000 a C.).
La Prehistòria es divideix en dues grans etapes.  Els noms d'aquestes etapes fan referència a la tècnica utilitzada pels éssers humans per treballar la pedra: el Paleolític i el Neolític. 
    
El naturalista Charles Darwin va formular la teoria de l'evolució en l'obra “L'origen de les espècies”, publicada el 1859
Darwin explicava el canvi de la manera següent: Els individus d'una mateixa espècie no són tots exactament iguals, dins de les espècies hi ha una gran variabilitat. Els individus que s'adapten més bé al medi ambient són els que sobreviuen i es reprodueixen més.  La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix les característiques que permeten als individus de sobreviure i reproduir-se.
Al cap d'uns anys, els estudis de Gregor Mendel (1822-1884) sobre l’herència dels caràcters, que van ser el punt de partida per a les investigacions de genètica posteriors, van donar la resposta a aquestes qüestions.
Darwin va proposar que l'ésser humà descendia d'un grup de mamífers intermedis entre simis i humans.

Els científics consideren que l'ésser humà actual descendeix dels homínids, i aquests, juntament amb els ximpanzés i els goril·les, d'un avantpassat comú.
De la espècie més antiga a la més moderna són: Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens neanderthalensis, i Homo sapiens sapiens. 
L'ésser humà actual pertany a l’espècie Homo sapiens sapiens.


Els homes i les dones de¡ Paleolític van viure en unes condicions difícils i es van haver d'adaptar a alguns canvis climàtics importants que van condicionar o induir a variar molts dels aspectes de la seva vida.
Els homes i les dones del Paleolític es desplaçaven per buscar aliment, és a dir, tenien una forma de vida nòmada. L'aliment s'obtenia de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels, larves, ous, crustacis, i de la caca i la pesca.
Els homes i les dones de¡ Paleolític s'organitzaven en grups reduïts.  Habitaven en les cavernes, en les èpoques més fredes, o en petits campaments de cabanes rudimentàries construïdes amb branques, fang, pedres, pelis i ossos d’animals, en els períodes més càlids.
La capacitat per fabricar instruments va ser un dels elements clau per entendre l'adaptació dels homínids a mitjans diversos en dures condicions ambientals, tal com hem pogut veure.
 
Les pintures rupestres són pintures sobre roca, a l'aire lliure o en coves.  Aquestes pintures es van fer durant l'última etapa del Paleolític (Paleolític Superior) i durant el Mesolític.
En molts jaciments paleolítics s'han trobat figuretes que representen cossos femenins en els quals les parts relacionades directament amb la reproducció. Aquestes figuretes han rebut el nom de Venus i son les relacionades amb el culte a la fertilitat.
L’art mobiliari és el conjunt d'objectes de la vida quotidiana. Moltes d'aquestes peces destaquen pel seu treball detallat i per un gran domini tècnic.







domingo, 18 de mayo de 2014

GLOSSARI HISTÒRIA DE LA TECNOLOGIA

Satèl·lit:
Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.



Transistor:
El transistor és un component electrònic que està format per tres capes de material semiconductor a les quals col·loquem tres terminals o potes. Segons les capes de semiconductor que fem servir, podem obtenir dos tipus de transistors: el NPN o el PNP. Els transistors es poden fer servir com a interruptor, com a amplificador... poden tenir diverses funcions.



Màquina de Vapor:
Una màquina de vapo és un motor de combustió externa que transforma l'energia tèrmica de una quantitat d'aigua en energia mecànica.


Xiclet:
En alguns motors d’explosió, dispositiu que regula el pas de combustible al carburador.



Làser:
El làser és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.








Pal de Fregar:
És una eina per netejar el terra humit. Normalment consta d'un pal en l'extrem es troben uns serrells absorbents. El pal de fregar sol estar associat a un cubell escorredor. Per netejar el terra, després de humitejar i de escórrer, el pal de fregar es refrega contra la superfície a netejar.




Micro-xip:
El Micro-xip o un circuit integrat (CI), és un petit tros de semiconductor material, on es fan normalment els circuits electrònics i que està protegit dins un encapsulat plàstic o ceràmica.




Ordinador Personal:
L’ordinador personal és un equip amb suficient potència y rendiment per satisfer les necessitats d’un usuari.
Pila Alcalina:
És un tipus de piles elèctriques que obtenen la seva energia de la reacció química entre el zinc y el diòxid de manganès (MnO2). Es senyalen en el envàs amb una "L".



sábado, 10 de mayo de 2014

LECTURA PNEUÀTICA I HIDRÀULICA

Motor d’Aire Comprimit
El motor d'aire comprimit continua sent un dels misteris més profunds del panorama industrial actual. El cotxe d’aire comprimit segueix oferint noves informacions a la xarxa, però en la realitat només es veuen prototips. 

 El 1993 l’enginyer francès Guy Nègre, un veterà del món dels cotxes de curses Fórmula 1, comença a estudiar un motor. El primer prototip en forma de taxi es presenta el 1997 amb un sistema de dipòsits sota del xassís. El combustible d’aquesta singular aposta de mobilitat no contaminant és aire comprimit emmagatzemat en dipòsits. Per reduir el pes d’aquest vehicle ha estat fabricat en fibra de vidre sobre un bastidor d’alumini.

El motor d’aire comprimit de té tres fases: la compressió, la d’injecció de l’aire comprimit i la d’expansió. La força propulsora s’obté de l’expansió de l’aire comprimit introduït en una cambra tancada, el cilindre el qual impulsa els pistons que creen el temps del motor. En aquestes condicions ho trasllada a la cambra esfèrica on s’injecta l’aire a alta pressió de les ampolles d’aire comprimit. Seguidament, empeny el pistó el qual produeix el moviment que necessita el vehicle. Aquest procés al final provoca l’expansió de l’aire el qual es refreda que és com s’expulsa pel tub d’escapament. En cas d’accident, aquestes ampolles no explotarien ja que en ser de fibra s’esquerda facilitant la pèrdua de pressió. 













GLOSSARI PNEUMÀTICA I HIDRÀULICA

           Circuit Pneumàtic Bàsic: 
Un sistema format per un conjunt d’elements units entre si de forma que l’aire comprimit pot circular a través d’ells i a més a més, és capaç de realitzar una determinada funció. Està format per uns elements bàsics: el grup compressor, les canonades, els actuadors, i els elements auxiliars.


 Pressió: 
     És la força exercida per unitat de superfície, d’un gas dins d’un recipient.  La unitat de mesura en el sistema internacional (SI) és el Pascal (Pa). Altres unitats de mesura utilitzades són els atmosferes (atm), i els bars (bar), entre altres.



 Cabal:
Massa o volum de líquid que travessa una secció en una unitat de temps.


Cilindre d’efecte doble:
És aquell on l'aire comprimit exerceix la seva acció en les dues cambres del cilindre, d'aquesta forma pot realitzar el treball en els dos sentits del moviment.
Cilindre d'efecte doble

          
 Hidràulica:
La Hidràulica és la tecnologia que utilitza un líquid, aigua o oli (normalment olis  especials), com a mode de transmissió de l’energia necessària per moure i fer funcionar mecanismes.


Principi de Pascal:
El principi de Pascal, enunciada pel matemàtic francès Blaise Pascal, és un dels principis fonamentals de la hidrostàtica. El teorema afirma, de manera resumida, el següent: La pressió exercida per un fluid incompressible en equilibri dins d'un recipient de parets rígides es transmet d'igual manera en totes direccions i en tots els seus punts.

             

Llei de Continuïtat:
La llei de Continuïtat diu que el cabal d’un fluid incompressible es manté constant als circuits hidràulics que tenen els seus components connectats en sèrie.



Cilindre d’efecte Simple:
El cilindre d’efecte Simple funciona aplicant, només per un costat, realitzant treball en un únic sentit. Quan l'aire surt, el cilindre retrocedeix a la seva posició inicial.


Vàlvula:
Mecanisme que permet o impedeix el retrocés d’un fluid que circula per un conducte.







Compressor:
Màquina que absorbeix l’aire de l’atmosfera i l’acumula per injectar-lo a pressió en tubs o canonades d’un circuit pneumàtic

 Èmbol:
És una peça que es mou alternativament a l’interior del cilindre d’una màquina a fi d’aconseguir l’expansió o la compressió d’un fluid, o que es mou a partir de l’expansió de la compressió d’un fluid.